Les xarxes socials en les noves campanyes publicitàries

Anteriorment les campanyes publicitàries es dissenyaven principalment per 4 vies diferents per arribar a un públic objectiu ampli, però a vegades díficil de marcar un públic concret. Aquestes vies són la publicitat en televisió, en ràdio, prensa escrita i cartellisme. Aquestes vies oferien poc "feedback" del públic i poques vegades anava més enllà.

Amb la nova moda de les xarxes socials,el publicistes proposen cada cop campanyes publicitàries més originals que arriben directament al públic que ells volen, mentre que poden rebre una resposta instantània d'aquest alhora que aquesta resposta genera encara més publicitat. Posem el cas de dues xarxes socials conegudes, Facebook i Twitter. Quan una empresa, posa una imatge promocional al seu facebook amb els seus milers de seguidors, per cada “Me Gusta” que la imatge rep, apareix en la pàgina de facebook de la persona i, per tant, aquesta imatge arriba també directament als seus contactes. El mateix passa en Twitter on inclús algunes campanyes han arribat a ser el que es coneix com a Trending Topic, que ve a ser un dels temes que més es parla actualment en tota la xarxa de Twitter.

Aquestes campanyes ofereixen un cost de difusió zero per als publicistes i companyies, a més que es pot monitoritzar amb exactitud l’impacte de la campanya que ha tingut a internet. Resulta un mitjà molt atractiu pel anunciant i també per l’usuari, ja que no es interrumput en la seva activitat i pot generar una resposta directa a aquesta, afegint un comentari amb la seva opinió difondre-ho si li ha agradat als seus contactes o omitir-la si no li interessa. Per tant, el públic rep publicitat del que li interessa i l’anunciant envia publicitat a qui li interessa.

Patrick Pequito

Arriscar-se

La paraula risc té una connotació normalment negativa, ja que implica perill, inseguretat o possible derrota. Però a la vegada també té una part positiva. Contra més arrisquis més gran pot ser la recompensa. Actualment hi ha una mentalitat d’intentar evitar tot allò que comporti risc i que no sigui segur. En altres cultures, com l’americana, per exemple, valoren molt que una persona sigui capaç d’assumir accions de risc encara que aquestes hagin sigut errònies. Així pots aprendre de cada error i així finalment trobar una solució.

Aquesta idea està molt relacionada amb el àmbit empresarial però també es pot aplicar perfectament en el món del disseny. Com a dissenyador molts cops pots estar condicionat per el que se suposa que s’ha de fer o per el que es troba comunament acceptat en determinats moments i així caure en el mateix que està fent tothom. Aquesta és una manera d’anar a buscar allò que dona seguretat ja que el risc d’equivocar-se és baix. La persona que experimenta amb coses més “estranyes” i per tant experimenta molts errors, pot arribar a una solució probablement més creativa. Si no t’arrisques com pots fer algu atractiu que no s’hagi vist abans?

La majoria de canvis radicals comencen amb un fracàs. Ens ensenyen a fer les coses correctament, però si vols descobrir coses noves que altres persones no hagin fet ja, as d’equivocar-te inicialment. Analitzant després el perquè d’aquest errors és el que et pot portar per un nou camí.

Oriol Bella

El Doble Check es dios.

Actualmente, existe un debate acerca de si el "doble check" de Whatsapp significa que el receptor ha leído el mensaje, o que simplemente lo ha recibido. Algunos dicen, también, que el significado depende de si el sistema operativo que recibe el mensaje es Android o iOS (en Android, el doble check es para mensajes recibidos, mientras que iOS lo utiliza para mensajes leídos). En el vídeo que os pongo a continuación, se parodia una situación en que una pareja discute a raíz de un mensaje que la chica niega haber recibido, hecho al que el chico se opone rotundamente.

http://www.youtube.com/watch?v=fJxOe0ep_BU

Lejos de la verdadera función del doble check, la confusión e incertidumbre que despierta el no saber qué significa realmente una forma de color verde en la pantalla deja entrever como de arraigadas ya están en nosotros, para bien o para mal, las nuevas tecnologías de la comunicación. Casi, podríamos decir, de una manera obsesiva. Elementos como el doble check ya tienen traducción en la comunicación humana: "lo ha recibido, pero no contesta: pasa de mí". En redes sociales como Facebook, por ejemplo, también se nos permite saber qué hacen los demás. Y las actividades que se desarrollan en la plataforma también tienen connotaciones, deducciones o pensamientos que nos atan todavía más a esta forma de comunicación: "no ha subido la foto que nos hicimos el otro día", "¿por qué no estoy etiquetado?", "no puedo escribir nada en su muro, ¿tengo restringido el acceso a su perfil?", etc.

¿Hasta qué punto es positivo o moralmente correcto que el diseño de estas aplicaciones/ plataformas online nos permitan ver qué hacen los demás? ¿Qué consecuencias puede tener, a parte de las ya citadas?


Carlos Gutiérrez

Pepe Andreu

Pepe Andreu

Pepe Andreu es un diseñador- ebanista español, que se dedica a diseñar y producir muebles y objetos con formas contemporáneas pero en la actualidad, utilizando materiales y tradiciones artesanales.

Los productos de Pepe Andreu nacen de la inventiva del homónimo creador de la firma. Su formación y conocimientos se reflejan en los exclusivos diseños. Atraído desde siempre por las artes y las manualidades descubre pronto su vocación, estudió en el extranjero primero en el Instituto per l’Arte e il Ristauro de Florencia y después en la casa de subastas Sotheby’s en Londres.

Durante su permanencia en Italia e Inglaterra afina su gusto estético a través del anticuariado y del diseño contemporáneo, al mismo tiempo empieza a trabajar en el mundo del mueble dedicándose a la restauración. Su fascinación y el continuo contacto con las técnicas de trabajo de los antiguos grandes maestros y ebanistas, le empujan a explorar y experimentar creaciones en madera y hacer suyas las habilidades y la calidad del pasado.

Sus productos se caracterizan por la calidad y la atención al detalle y una atenta selección de los materiales son características que hacen que un producto sea más atractivo y deseable. Por esto Pepe Andreu presenta su línea de mobiliario con diseños innovadores manteniendo el valor de la tradición.

Pronto esta pasión acaba fundiéndose con su atracción por los nuevos materiales y los diseños contemporáneos dando vida a esta firma tan particular.

Siempre trabaja con maderas exóticas de gran calidad y dándole unos acabados excelentes. De esta forma se asegura que nadie pueda copiar sus productos. Ya que podrán copiar la forma, pero no la calidad de sus materiales ni la manipulación que han recibido.

Mesa Lola extensible.

Raúl Haro.

DISSENY MADE IN BARCELONA

He decidit escriure sobre l’empresa Munich Sports ja que tenia curiositat per saber com un petit taller de calçat esportiu creat a Barcelona l’any 1939, és avui dia, més que mai, sinònim de tendència, moda i exclusivitat a nivell internacional. L’empresa ven més de 850.000 parells de bambes a l’any i factura al voltant d’uns 23 milions d’euros anuals.

Munich va ser primer el nom que va rebre un dels models que es fabricaven al taller familiar i va passar a ser, als anys 60, el nom de la marca. En aquells anys, tot el que era alemany es tenia com a modern, i era alhora sinònim de qualitat, progrés i tecnologia. Així que als fundadors els hi va semblar que el nom d’una ciutat alemanya, Munich, era prou contundent i feia referència a tot el que ells volien que representés el seu producte.

M’ha semblat també interessant perquè Munich no produeix, es dedica exclusivament al disseny. Un disseny que ho engloba tot: el producte, el packaging, els espais comercials, els catàlegs, la web, etc. Podríem dir doncs, que la seva principal preocupació és la imatge de marca i volen que consumir Munich sigui tota una experiència, per això és tan important cuidar els detalls, volen que sigui una experiència única, diferent cada vegada i diferent per a tothom, per això, per exemple, cada model de sabata té una caixa (packaging) diferent.

L’empresa dóna llibertat creativa als seus dissenyadors, els hi donen un briefing obert per a dissenyar les col·leccions; fet imprescindible per a poder innovar! Tenen equips de disseny a França, Itàlia i a la seu central, a Barcelona.

Les seves botigues són cada vegada més un referent en quant a interiorisme. La seva preocupació principal és que siguin úniques, diferents. Com he dit anteriorment, volen que l’experiència de compra sigui sempre diferent, per tant, no ha de ser el mateix comprar-te un parell de Munich a Barcelona o a Madrid, per exemple; per tant, cada local ha de tenir unes característiques úniques i intransferibles.

Botiga Munich a la Illa Diagonal, Barcelona.

Botiga Munich a Las Rozas, Madrid.

Botiga Munich a València.

Botiga Munich a Saragossa.

Botiga Munich a Dublín, Irlanda.

També em sembla que Munich és una empresa important i actual ja que està molt present a les xarxes socials. Creuen en elles i en la seva comunicació: permet apropar-te als clients, sentir les seves valoracions, crítiques, etc. Això és imprescindible per a innovar constantment, perquè saps quins són els requeriments de l’usuari final, quines queixes té, què milloraria... i això és molt important perquè al final serà ell qui comprarà el producte!

A més a més també han creat www.munichmyway.com, una aplicació que permet que l’usuari sigui el dissenyador final del producte. Que reforça més la idea que he mencionat anteriorment, la de vincular el client amb la marca, que es senti integrat, escoltat i valorat. A més per a l’empresa és molt rendible, ja que sap quines són les preferències dels seus usuaris i així els hi és més fàcil satisfer-los.

Elena Nogué

Barcelona Rock Hostel, una montaña-albergue para mochileros en el centro de la ciudad.

Para la Bohemian Hostel for Backpackers Competition 2011, que este año tenía a Barcelona como ciudad para situar el proyecto, el objetivo era diseñar una torre de 100 metros de altura que incluyera área relax, tiendas, café, y creara un nuevo punto de referencia en la ciudad. El estudio UGO Architecture & Design ha ideado Barcelona Rock Hostel, llamado a ser un destino ideal para un público amante del riesgo y con ganas de aventura.

La montaña de Montserrat sirve de inspiración, al ser considerada nexo de unión entre los grandes edificios de la ciudad como la Sagrada Familia, la torre Agbar y el MACBA entre otros. La torre se situaría en el área de influencia de este último, la plaza dels Àngels. La forma del edificio se basa en una montaña. La elevación de roca introduce vida al edificio, cubierto de verde y que proporciona refugio a los pájaros, además de convertirse en rasgo natural de importancia histórica en el centro de la ciudad.

La torre está realizada a partir de bloques de roca de 4 metros de alto montados sobre pilotes de hormigón reforzado, entre los que se deja un espacio para permitir ventilación. Se ha elegido este material por su adecuación al ambiente y la idea y por su capacidad de proporcionar calor en la noche y enfriar el aire durante el día, ideal en el clima mediterráneo.

En el albergue hay cincuenta habitaciones con ventanas, y cuenta con una piscina con trampolín de roca, spa, gimnasio, cines, un bar, tiendas y rockódromo para principiantes. Las paredes exteriores se pueden escalar también, por expertos, que pueden además pasar la noche al raso usando equipamiento especial. “Nuestra idea es que el albergue se convirtiera en símbolo de Barcelona, como la Roca de Ayers lo es en Australia” según diceHugon Kowalski, autor del proyecto.

Oscar Coromina

Banksy, ara als museus

Banksy és un autor de StreetArt de Londres. La seva obra és bàsicament una eina de reivindicació social i fins i tot ha col·laborat amb algunes organitzacions en protestes.
Les seves obres bàsicament solen ser stencils, tant com a obra nova com aprofitant propis entrebancs del medi, anuncis, o imatges dels MassMedia en general.
Però en la meva intervenció en el que vull posar més èmfasi és en intervencions que ha fet en espais ja concebuts per a l’art i en la reacció que aquests han creat o no han creat, i el que això denota.

Banksy ha jugat amb els espectadors en varies ocasions, tant per a provocar com per a demostrar la gran falta d’observació i de criteri. Les seves obres sempre se’ns presenten en llibertat, si han d’envair un espai ho fan tingui o no autorització prèvia.
Els últims anys ha presentat de manera subliminal i sense permís les seves obres en espais d’exposició de gran prestigi i de molt difícil accés com ara la Tate, el MOMA, el Met o el Louvre.
Però el més interessant és que no hi exposava la seva obra habitual com una més, sinó que el que feia era presentar obres ja existents que encaixarien a cadascuna de les exposicions, però amb modificacions totalment iròniques i irreverents (Aquí alguns exemples)

El pitjor, o millor ja que era el que l’autor pretenia demostrar-nos, va ser que aquestes obres varen passar desapercebudes tant entre els espectadors com entre la organització.
Crec que això ens fa plantejar amb quina serietat i coneixement previ es presenten la majoria d’espectadors a aquests espais, quin respecte per part de les organitzacions hi ha respecte les seves pròpies col·leccions. Crec que és un signe més que evident de com s’ha arribat a explotar i desviar l’ús i orientació que haurien de tenir aquests espais, i la falta de coneixement d’un gran gruix de la població.

Helena Battestini

I DESPRÉS QUÈ?

La majoria de nosaltres el juny ja serem dissenyadors i molts ens preguntem… i després què?

Alguns ja haureu fet pràctiques en alguna empresa del sector, i haureu vist que el mercat laboral no és del tot esperançador. Una vegada, heu acabat les pràctiques a pocs de vosaltres, per no dir a casi ningú, us hauran renovat el contracte. Amb això, no vull que tirem la tovallola, al contrari, vull reivindicar que tot i que ens esperen temps dolents, agafem el toro per les banyes i “dissenyem” un futur prosperós.

Molts de nosaltres, després d’acabar seguirem estudiant, ja sigui per completar el títol oficial de graduat superior en disseny segons el pla bolonya o perquè tinguem molt clar quin màster o postgrau fer.

D’altres ens endinsarem al món laboral, ja sigui com a becari, com a treballador assalariat dins d’una empresa (cosa poc probable) o com a dissenyadors emprenedors creant una nova empresa.

I els altres, marxarem fora per ampliar els horitzons, viure experiència noves i empapar-nos d’una cultura diferent i, així, apoderar-nos de diferents visions entorn el disseny.

Tot i que molta gent diu que som una generació perduda, nosaltres, com a dissenyadors, tenim la capacitat imaginativa de crear i fer realitat les nostres ambicions. Així, que proposem-nos el que vulguem. Que si realment ho volem, ho podrem aconseguir. Els límits no existeixen, és un mateix el que els hi crea.

Gemma Garcia

Evolució i determinació

Avui dia, estic treballant a un estudi de disseny gràfic força reconegut, com a becari. Primerament, la meva existència era gairabe nula, em dedicaba a fer plafons, correccions ortogràfiques o superficials, i cercar fotografies. En molts casos pensava "de què em serveix fer aquestes coses? es suposa que estic aquí per aprendre..."
Amb el pas del temps te n'adones, que el que fas no es inútil. Et vas donant compte que vas evolucionant com a persona, només amb el fet de treballar i responsabilitzar-te; veus que el teu nivell como a grafista va evolucionant i quasi ni t'anadones; resulta increible veure la teva evolució sense tenir que passar per hores d'estudi i treball avançat, perque es tracta d'una evolució basada en l'observació de metodes de treball, de estudi sistemàtic d'un projecte i la seva divisió en fases,...

Aquestes reflexions em reporten a pensar en aquella frase que em cantava la meva mare "recuerda que todas las casas se comienzan por los cimientos no por el tejado".

Ara mateix veig que la meva casa comença a ser construida.
La evolució a nivell gràfic no s'aconsegueix únicament realitzant treballs ficticis o critican dissenys d'altres persones. La veritable evolució es nota quan hi ha una pressió constant, un objectiu clar, un esforç i una responsabilitat, quan no tens un professor que saps que t'aprovaran encara que li entreguis un dibuix blanc i li possis de nom "soledat".

L'experiència en el disseny part d'una evolució a nivell personal, basada en la contemplació, la determinació i l'esforç, el fet de donar-se cops constantment i tornar a intentar-ho sense dubtar de fer-ho, i crear un patró d'organització i sistematizació del treball clar.

És igual que la vida mateixa.

Iván García

Dentro del mundo del diseño existen varias ramificaciones dando lugar a distintas disciplinas, como pueden ser el diseño grafico, de interiores o bien producto, entre otros. A causa del la exigencia de la gente sobre los productos consumidos y la saciedad en la que vivimos se comienzan a crear distintas modalidades en este campo como puede ser eco diseño, diseño fotográfico, diseño interactivo ( interfaces digitales) o bien el diseño de alimentos (Food Design).

Dentro del sector del alimento existen infinidad de usos del diseño, y buscondo encontré la Sociedad Internacional de Diseño de Alimentos, que es una organización sin fines de lucro fundada con el propósito de crear una red internacional de diseñadores, chefs, académicos, industrias de alimentos y apasionada, que contribuyen al desarrollo de la disciplina de diseño de alimentos. Es una organización que también aspira a convertirse en el lugar donde las investigaciones, experiencias y conocimientos sobre el diseño y la Alimentación. Este proyecto se creo debido a que existe la necesidad de aclarar todo el diseño de alimentos término a menudo mal interpretada y también a causa de que existe la necesidad de aquellos que estén interesados en esta disciplina, pueda encontrar un lugar donde agregar su contribución, compartir conocimientos y llegar a las experiencias de otras personas. Como ya comente esta organización destina toda su aportación a todo el mundo pero concretamente a aquellos que estudian, diseñan o que investigan sobre cualquier tema relacionado con esto, está destinado para todos aquellos que piensan en la comida y el diseño como un vehículo para experiencias estéticas y formales.

De este modo vemos que esta organización sobre el Food Design, quiere mostrar una nueva disciplina del diseño, en la que se toma la comida como material a diseñar además de todo el mundo que le envuelve, y asi darle un enfoque diferente a la gastronomía convencional.

Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010

Per primera vegada, tots els Premis Delta de disseny industrial van ser mostrats en una mateixa exposició al Palau Robert de Barcelona. La Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Associació de Disseny Industrial-Foment de les Arts i del Disseny (ADI-FAD), va organitzar aquesta exposició, anomenada "Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010” per albergar els dissenys que han obtingut els Premis Delta des de 1961 fins el 2010.

Des del seu inici, els Delta van tenir l' objectiu de donar suport i destacar l'excel·lència en el disseny i la producció d'objectes industrials a Espanya, en un context en el qual eren poques les empreses que col·laboraven amb dissenyadors a l'hora de desenvolupar els seus productes.

Dècada de 1960, una modernitat necessària: inici, consolidació i grans metes

Des del punt de vista del disseny, la prioritat és la defensa i promoció del funcionalisme modernista i el seu model. En les seves primeres edicions, els Delta premien molts productes per a la llar "modern": electrodomèstics, màquines d'afaitar, cendrers de colors, màquines d'escriure portàtils i pinces de gel.

Dècada de 1970, la utopia esdevé realitat: del funcionalisme tardà al discurs postmodern

La dècada de 1970 és una de contrastos, combinant la duresa repressiva del tardofranquisme amb l'explosió cultural, social i política dels inicis de la transició, després de la mort de Franco.

Els valors del funcionalisme, del modernisme internacional i del “bon disseny”, van continuar imperant com a criteris de selecció. Tot i que reclamaven “una fantasia més lliure i un examen menys esquemàtic de forma i funció”.

Dècada de 1980, noves urbs, noves icones: la ciutat del disseny

Els productes premiats destacaven per la seva qualitat i la voluntat de ser competitius al mercat internacional, amb la presència creixent d’un disseny marcat per la filosofia empresarial.

Al mateix temps, una nova generació de dissenyadors, saturats d’esteticisme postmodern i frenats en la seva inserció en la indústria per la crisi econòmica i l’impacte sostingut de la “generació dels 80”, buscava un camí independent de les empreses productores, amb projectes econòmicament modestos, més pròxims al món de les galeries d’art que al del comerç i de la indústria.

La paraula “disseny” va envair els mitjans de comunicació i va esdevenir el símbol d’una contemporaneïtat lúdica.

Generació X

A mitjans dels anys noranta, quan el disseny espanyol entra en crisi després l'efervescència dels Jocs Olímpics de Barcelona i l'Expo de Sevilla, un grup de joves dissenyadors aposta per un treball més experimental. Neix el X-FAD més properes amb l'ADI-FAD, per promocionar idees i activitats dels creadors més joves. És una generació cansada de l'esteticisme postmodern, frenada en la seva inserció en la indústria per la crisi econòmica i l'impacte sostingut dels professionals del "star-system" de la generació de la dècada de 1980. Busquen un camí independent amb projectes econòmicament modestos, més propers al món de les galeries d'art que a la indústria. Produeixen per compte propi objectes i projectes de tall conceptual, en part "ready-made" acoblats a mà i venuts en mercats de "tot a cent" organitzats pel X-FAD.

2000 Canvis i nous reptes: del context local als problemes globals

Assistim a aquests anys a un gran flux migratori que aporta noves influències culturals, i així el disseny pren consciència de la diversitat social que l'envolta. És també la dècada daurada de la tecnologia, en la qual la paraula "innovació" pren molt de protagonisme. Destaquen productes amb intel·ligents estudis ergonòmics, lluminàries amb gran eficiència energètica, aparells de fàcil ús per a persones amb discapacitats físiques: el disseny universal i el disseny sostenible prenen protagonisme. Els productes premiats destaquen per la seva aspecte lleuger i homogeni, i en alguns casos conviden l'usuari a adoptar hàbits més saludables o socialment responsables. Sens dubte, assistim no només a un canvi generacional, sinó també a una evolució del manera com s'entenen des de la professió i l'empresa, els conceptes d'utilitat, responsabilitat i ética.

Aquest material, recollit en les actes de cada edició dels Premis Delta, ofereix un testimoni únic, no només respecte als criteris que s'han aplicat en cada moment a l'hora d'avaluar un producte, sinó també sobre com el disseny i la producció d'objectes de consum han anat responent als canvis que ha viscut el país.

Gemma Garcia

¿Cuán ecológicos son los libros digitales?

Una de las principales razones que se dan para defender a los libros digitales en comparación con los tradicionales libros de papel, es el impacto negativo que la fabricación de estos últimos tiene sobre el medio ambiente. A todas luces parece un argumento sensato cuando pensamos en la cantidad de árboles que hay que talar y en los químicos que se utilizan para la elaboración de la pulpa para la fabricación del papel con el cual serán hechos los libros.

Como una primera aproximación a responder este dilema, encuentro una lista en la que contraponen los pros y contras de los libros digitales en comparación con los libros de papel de acuerdo a su impacto ecológico. Es una lista que más bien parece de los mitos urbanos en relación a los libros, pero vale la pena considerarla. La reproduzco y comento:

1) El libro de papel mientras más se usa y más se lee, más “verde” (greener) se vuelve: el argumento es que si, si bien para fabricar un libro de papel hace falta talar árboles y usar químicos perjudiciales, este libro puede ser leído varias veces por la misma o por distintas personas y que, por lo tanto, al pasar de mano en mano “paga su costo” de alguna manera, ahorrando que se tengan que imprimir otros. Esto querría decir, que los libros de viejo serían más ecológicos que los nuevos. Obviamente, esto no toma en cuenta las consecuencias que tiene el deterioro de los libros de papel que incluye el polvo y los hongos, entre otros.

2) El peso de los libros: los libros en papel suelen ser pesados. Mientras más páginas tienen, más pesados son y, por supuesto, mientras más gramaje tenga el papel, pues más pesados aún. Los libros digitales, en comparación, son mucho más livianos. Sin embargo, ya se está pensado dónde se almacenarán la gran cantidad de documentos que se tiene previsto digitalizar para conservar la memoria humana. Hasta la luna ha sido pensada para este cometido.

3) Los libros digitales no pueden serlo sin energía: uno de los primeros puntos en contra de los libros digitales es que necesitan un vehículo para ser leídos. Bien sea una computadora, un lector de libros digitales, un iphone o un smartphone, lo cierto es que los libros digitales no pueden leerse sin energía, sin electricidad. Por poco que sea el gasto que implique, es un gasto para la naturaleza.

4) Los libros digitales no tienen valor de reventa Los libros de papel a medida que envejecen y se agotan se transforman en objetos especialmente valorados en el mercado de los libros de viejo. El mundo editorial español, en particular, tienen una velocidad de recambio de los títulos, que muy pronto muchos de los libros que están hoy en los mesones de novedades pasan a ser reciclados, sus páginas convertidas nuevamente en pulpa para la elaboración de nuevos volúmenes. Los que sobreviven se transforman en ejemplares raros y más valorados, mientras que los libros digitales no tienen un valor editorial como tal. Allí ya hay otro punto interesante para reflexionar.

5) Libros digitales=basura digital: Los libros digitales no vienen solos, es decir, no existen si no es a través de equipos electrónicos que le sirven de vehículo de publicación. Sean lectores especiales para ebooks como el Iliad o el Kindle, a cualquier tipo de pda o teléfono celular, tal como ocurre con las computadoras los equipos en los cuales leamos nuestros libros digitales, pasarán de moda y vendrán nuevos con más capacidad y nuevas utilidades que nos llevarán a sustituirlos y comprar nuevos. Los viejos quien sabe dónde quedarán: arrumados en alguna esquina o francamente en la basura haciendo crecer mucho más los desechos digitales que contaminan, entre otros, a nuestros mares.

Cinco puntos para reflexionar sobre el impacto ambiental de libros digitales y libros de papel. Por supuesto no se agotan y habrá muchos otros que se puedan aportar.

Helena Córdoba Fàbrega

DISEÑO DE VIDA

Antes de nada, voy a hacer el ejercicio de liberarme de prejuicios y presuposiciones para expresarme con total libertad.
Revisando durante estos días algunos de vuestros comentarios en el blog, me planteo el diseño desde un punto de vista lejano como si nunca hubiera entrado en este apasionante mundo de creación e innovación. Desde la mirada del neófito del diseño al que le llegan las novedades tecnológicas y los recursos para disfrutar con ellos de una vida mejor, me dispongo a criticar varias cosas. Es cierto que nos sentimos mejor estando al día de los nuevos avances, aunque en realidad nos estemos engañando. A mi no me hace más feliz llegar a casa pensando que voy a descansar tras un largo día de creatividad y desarrollo, si mientras estoy haciendo la cena, no paro de escuchar como llegan mensajitos al móvil de mi marido (siempre de trabajo) o tengo que revisar el correo, facebook, twitter… a todas horas por si a alguien se le ha olvidado recordarme algo urgente a última hora para el día siguiente. Estamos enganchados, hoy en día no te puedes ir un fin de semana a un lugar sin conexión wifi, no vaya a ser que el mundo se desmonte mientras tu estás disfrutando en la montaña sin cobertura… Somos dependientes y todo lo que nos resta libertad nos aleja de la felicidad.
No sé como plantearles a mis hijos que es lo mejor para ellos si mi lema era que sean felices en su vida mientras la mía se consume pensando en la obligación de hacer las cosas cada día mejor y no en ser mejor conmigo misma.
Es una obligación por supuesto como diseñadores ser respetuosos con el medio ambiente y crear con la idea de facilitar nuestro entorno laboral y doméstico pero sobre todo tenemos la obligación de crear un mundo mejor para nosotros, replantearnos cuales son nuestros valores, nuestros principios y sobre todo que es lo que nos hace feliz….
Por todo lo expuesto mi reflexión va orientada hacia otra clase de diseño, el diseño de vida.
Todas las respuestas dependen de las inquietudes que hay detrás, de las preguntas que nos invitan a avanzar. El diseño, para qué? Para vivir mejor? Para qué? Para disfrutar más de todo? Para qué? Para hacer la vida más fácil? Para qué? Para ser feliz. Eso es.
Para ser feliz. Entonces diseña tu vida antes. Proyecta tu vida ideal, visualiza la obra acabada, plantea las fases de construcción, los métodos, qué recursos tienes y cuáles debes aún conseguir y no olvides disfrutar de cada momento del proyecto porque, en verdad, es lo único que tienes: Cada uno de los momentos de tu diseño de vida.

Nieves serra

Charles i Ray Eames al McDonalds?

La popular cadena de restaurants McDonalds ha redissenyat gran part dels seus restaurants. Per tots és coneguda la mala reputació que té la qualitat dels aliments que es serveixen i l’estil de vida que promou (solament cal teclejar McDonald a un buscador i veure les imatges que apareixen). És per això que em va sorprendre el que vaig veure.

En els renovats restaurants estan utilitzant mobiliari molt reconegut dins del món del disseny. Utilitzen cadires dissenyades per Charles i Ray Eames entre d’altres.
En el cas dels Eames, les cadires van ser disseñades per presentar-se a un concurs propulsat per el MOMA anomenat “Organic design in the home furnishing” , amb l’objectiu de utilitzar noves tecnologies per a fabricar en massa elements de mobiliari domèstic

Durant dècades aquets mobles han estat representatius del bon disseny americà, de la racionalitat, i de la perfecte unió entre estètica i funcionalitat. Tenint en compte aquets valors i els de McDonalds, m’agradaria plantejar algunes qüestions, ja que la opinió respecte el tema és molt diversa.

Amb la incorporació d’aquest mobiliari s’està duent a terme una democratització del disseny o s’estan utilitzant com a estratègia de màrqueting sense tenir en compte els valors que transmeten?
Si l’objectiu dels Eames era apropar el bon disseny a la major part de la població, no es pot considerar un triomf per a ells la utilització en massa dels seus mobles al voltant del món? O es pot considerar que McDonalds està utilitzant en benefici propi tota la bona reputació del bon disseny americà per rentar la seva imatge?

Jordi García Fornell

Madrid Río

Carla González


La reforma de la M-30 i el seu soterrament en la zona oest, al llarg del riu Manzanares, es va realitzar en la legislatura 2003-2007, a través del projecte Calle 30. Al 2005 l'Ajuntament de Madrid va convocar un concurs internacional d'idees per recuperar els espais alliberats del trànsit, del qual va resultar guanyador el projecte presentat per l'equip M-Rio, format pels estudis d'arquitectura Burgos & Garrido; Porras & La Casta; Rubio & Álvarez sala, i per l'estudi holandès de paisatgisme West 8. Es va portar a terme l'execució del projecte, que va concloure a l’abril del 2011.

Aquesta reforma ha obert molts debats i ha rebut moltes crítiques, perquè la nova via té més carrils i fomenta l’ús de vehicles propis. Però sota el meu punt de vista era una actuació inevitable per evitar el problema dels embussos. Però, no hi ha altres opcions?Si abaixessin el preu del transport públic, segurament aquestes vies deixarien de carregar tanta circulació i es frenaria molt l’impacte mediambiental.

D’altre banda, Madrid Río ha suposat la major operació de reequilibri ecològic en la història recent de la capital. Podem trobar un gran parc on abans es situaven vies de gran circulació per als vehicles. Un espai verd que s'estén, unint boscos, espais verds, jardins històrics i parcs urbans, que estaven dispersos i sense connexió entre ells, i que ara resulta una infraestructura mediambiental important a la ciutat. El projecte ha permès que la ciutat miri cap al sud i l'oest, incorporant al centre la Casa de Camp, recuperant i integrant el riu en l'estructura urbana, i fent del Manzanares un nou eix vertebrador de la ciutat.

Tot i la polèmica que ha portat la reforma de la M-30, penso que el projecte de Madrid Río ha estat molt interessant i necessari per la ciutat. Podríem dir que és el Central Park de Madrid, el cor verd de la ciutat, però clarament es veu que no només era una qüestió de sostenibilitat, sinó que també era una raó estètica que donés una imatge de ciutat moderna.
Cal dir, que el projecte ha estat guardonat amb els premis de Disseny Urbà i Paisatgisme Internacional, Green Good Design i Capital.